És una premissa bàsica en aquest projecte que l’alumne aprenga mitjançant l’activitat, i caldrà que aquesta estiga motivada pels interessos del xiquet, i estiga, igualment, d’acord amb el seu desenrotllament.
Tot el que el xiquet aprén, cal que tinga relació amb la seua vida, en cas contrari no li interessarà. Per aquesta raó, la metodologia haurà d’estar recolzada en el principi d’activitat, que abastarà tots els contextos on es desenrotlla l’acció dels xiquets; és a dir, l’aula i l’entorn que, a través de recursos i tècniques informatives, eixides, etc, li donarem a conèixer.
L’activitat requereix interacció entre el subjecte i el medi. El xiquet ha d’aprendre mitjançant experiències significatives de les quals ell forma part activa. El diàleg, la participació activa en aquest, i arribar a la conclusió del què anem a fer mitjançant el consens, seran prioritaris. En aquest projecte realitzaran activitats i vivències amb contacte en la realitat que tenen al seu voltant. De vegades, sortiran espontàniament dels alumnes, altres vegades, estaran motivades o reconduïdes a fi d’ obtenir els resultats desitjats.
Serà el mestre qui planificarà les activitats de forma que tinguen sentit per a ells, que ofereixquen possibilitats de pensar. Caldrà posar-los en situació de pensar, perquè aprenguen.
Les activitats seran múltiples i variades:
- en la situació: individuals o grupals.
- en el tipus d’expressió: oral, escrita, artística,…
- en les facultats a aplicar: visuals, auditives, manuals, expressives,
imaginatives,…
És, doncs, des d’aquest punt de vista dinàmic, vital i actiu, lligat a l’entorn pròxim i quotidià de l ‘alumne com es treballarà i es desenrotllarà el projecte, i com, en definitiva, seran els xiquets i xiquetes els protagonistes del seu aprenentatge.
2. GLOBALITZACIÓ
El projecte serà només una de les múltiples parts del currículum dins del qual estarà immers. Es donarà un tractament globalitzat, on estaran totes les àrees. Així, es treballaran els continguts dins de les corresponents a l’educació infantil, (medi físic i social, identitat i autonomia personal i comunicació i representació ) relacionant-se, també de manera globalitzada, amb tots els altres projectes que puguem estar treballant: pla d’animació lectora, projecte de música ... amb els quals procurarem trobar llaços d’unió.
Exemple: si treballem el Tirant lo Blanc al pla d’animació lectora, és evident que podem relacionar continguts quan parlem dels Cavallers de la Conquesta i establir paral·lelismes entre aquestos i els fets heroics del personatge més destacat de la nostra literatura.
Tanmateix, i seguint amb els exemples, estan perfectament globalitzats i relacionats els continguts al voltant de la música popular que puguem estar treballant en un projecte de música amb la dolçaina, al so de la qual ja els nostres avantpassats ballaven les jotes o els boleros,...
I, entrant plenament dins de l’aprenentatge propi de les àrees instrumentals, com la lectoescriptura i les matemàtiques, serà fàcil i convenient entroncar els continguts del projecte amb el desenvolupament de l’aprenentatge d’aquestes disciplines.
Es prioritzarà l’expressió i comprensió oral, posant en comú tot allò que puguen haver aprés, per a continuació, de manera consensuada, arribar a l’expressió escrita, a la producció d’un text planificat o acordat entre tots i, finalment, a la comprensió escrita..
L’aprenentatge de la lectoescriptura és, de tots els aprenentatges, el menys implicat en la vida real. Per la seua arbitrarietat, és poc motivador. Caldrà, doncs, dotar-lo de continguts propers que susciten interès mitjançant activitats compartides en les que tots participen: les eixides, l’observació, el diàleg, la narració d’històries del Castelló antic…L’aprenentatge, naturalment, partirà de la situació de maduració lingüística de cada xiquet, així com dels seus coneixements previs. Es proporcionaran als alumnes situacions amb sentit, i, entre tots, traurem conclusions que ens facilitaran l’aprehensió de la mecànica lectoescriptora.
Les cançons populars, les entranyables anècdotes i històries del Castelló d’abans, del que ja quasi ningú recorda, com la del fotògraf “Riau”, la tenda del “no n’hi ha” o Rufino, Ximo Caramelo o El Panat, entre moltes altres, seran estratègies motivadores de l’aprenentatge, que facilitaran l’adquisició de nou vocabulari i afavoriran l’expressió i la comprensió.
La reflexió sobre el que hem observat i conegut, la millora de l’expressió oral en voler fer arribar als altres el que hem après, durà implícita una pertinent millora en la comprensió dels conceptes matemàtics. Aquest llenguatge es torna significatiu quan s’utilitza en situacions quotidianes, ajudant a comprendre el que ens envolta.
I, també, les reflexions sobre l’antigor, l’aprenentatge de cançons de tota la vida, tant en els seus continguts com en els aspectes merament rítmics, amb silencis, espais,... desenvoluparan les nocions d’espai i temps fonamentals per a les operacions lògiques.
Finalment, s’utilitzaran les diferents formes de representació i expressió per a realitzar produccions en les quals es verifique el que han aprés i conegut.
3. INDIVIDUALITZACIÓ I GLOBALITZACIÓ
INDIVIDUALITZACIÓ i SOCIALITZACIÓ són dues vessants que, malgrat semblar contràries, es complementen. Són dos aspectes fonamentals a desenvolupar en l’alumne al llarg de l’escolarització.
Caldrà reconèixer la DIVERSITAT, utilitzar positivament les diferències i compensar les desigualtats. Hem de facilitar i aconseguir l’aprenentatge partint d’eixes desigualtats i de les possibilitats de cadascú. És prioritari, doncs, buscar estratègies per treballar tots a l’hora, però cadascú al seu ritme. Així, les activitats han d’ésser obertes, perquè no es pot demanar el mateix a tots, per la qual cosa haurem de treballar amb cadascú el que està capacitat per a fer.
D’una banda, caldrà tenir en compte les característiques individuals de l’alumne, que haurem d’estimular, potenciar i desenrotllar al màxim, recollint les diferències individuals, així com els ritmes diferents de maduració i d’aprenentatge, envers les quals haurem d’ utilitzar diferents estratègies. En tot moment, caldrà reforçar l’autoestima.
D’altra banda, no haurem d’oblidar que és, precisament la finalitat social del procés educatiu en l’escola que el xiquet assimile les respostes a les demandes socials, a les que haurà d’adaptar-se, respectant una sèrie de normes i una escala de valors definida. Caldrà, definitivament, socialitzar-se.
Fomentarem la INDIVIDUALITZACIÓ:
Estimulant l’autonomia en totes i cadascuna de les tasques a desenvolupar. El xiquet haurà de deixar enrere la seua dependència envers l’adult.
Per aconseguir-ho, es fomentarà la participació de l’alumne en classe, s’ incrementaran les responsabilitats, estimulant la capacitat d’elecció i de crítica mitjançant el diàleg, l’intercanvi d’idees i experiències amb el grup, la iniciativa, la reflexió, la responsabilitat...
Fomentarem la SOCIALITZACIÓ:
Utilitzant dinàmiques de treball adients:
Establint projectes de treball que impliquen el consens de tota la classe.
Estimulant la cooperació per incrementar l’ intercanvi d’idees i experiències i prendre decisions conjuntes.
Utilitzant de manera flexible formes diferents d’agrupaments: gran grup, grup mitjà.
S’afavorirà al màxim el contacte entre l’escola i els nouvinguts (tant família com alumnes) de manera que les activitats sugerides al projecte no es consideren com una falta de respecte envers les seues cultures o tradicions, sinò com distints espais i contextos on es desenrotlla l’activitat de tot l’alumnat ( nouvingut i i no nouvingut), que, mentre aprèn i assoleix com a propi el que l’envolta i treballem al projecte, assumeix també al nouvingut com una part més, pròpia d’eixos espais i contextos on es desenvolupa, perquè ara hi pertànyen, realitzant-se, doncs, la integració de manera espontània i natural.
Tindrem en compte les experiències viscudes pels alumnes i exposades en ocasions per la mestra que, de manera global, aniran sortint al llarg del projecte. Tota la informació rebuda mitjançant les activitats del projecte estarà farcida de qüestions de temàtica transversal, des de les cançons o les històries del Castelló antic, on podem qüestionar-nos temes sociològics: com es vivia, com eren les relacions entre els veïns de la ciutat..., i reflexionar sobre situacions que es donaven, etc, fins a la realització d’activitats com les eixides, en que sortiran innumerables qüestions, com, per exemple, com caldrà comportar-se en la visita a un museu, o al planetari, o com caldrà anar pel carrer...,
Tanmateix, el tema de la integració dels nouvinguts estarà també implícit en els aspectes transversals (serà orientador observar com convivíen races i cultures al Castelló antic).
D’igual manera, en anar coneixent les nostres tradicions, comprovar de manera significativa que no són les mateixes per a totes les zones del món: per exemple, davant dels nostres Reis Mags de l’ Orient, o el ja assumit Pare Noel, el Sant Nicolau dels països nòrdics. Costums totes elles tant respectables com les nostres. Serà enriquidor i integrador plantejar preguntes als alumnes d’altres nacionalitats per comparar una cultura amb altres.
Finalment, també es voran reflectits al Projecte tots els continguts intrínsecs al respecte envers la natura: cura i respecte envers espais naturals, animals, plantes, característiques referents als fenòmens naturals,...
Per acabar, dir només, que un altre plantejament de la transversalitat el constituirà el fomentar l’interès pels temes literaris, entroncant amb tots aquells plans d’animació a la lectura que es puguen desenvolupar, amb l’objectiu de sembrar la llavor de l ’interès i la motivació envers l’aprenentatge de la tècnica lectoescriptora, adscrita dins del currículum, però, a més a més, treballar amb el posterior desenvolupament de l’hàbit lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada